Protagonistes d’unes postres o d’un plat salat, les mels i melmelades de la Garrotxa, es troben a tot arreu!

Ja som a la primavera i la primavera és sinònim de llum, colors, flors i fruita. En aquest article us volem parlar de dos productes que considerem molt primaverals perquè tenen molt a veure amb les flors i la fruita: les mels i les melmelades de la Garrotxa. Sens dubte, la primavera és l’època més dolça, i a Delit… ens la mengem!

Mels amb un toc volcànic

Segons el DIEC, la mel és una “substància viscosa, dolça, elaborada per les abelles en una distensió de l’esòfag a partir del nèctar de les flors, la qual és dipositada en les cavitats hexagonals de la bresca”. Per a nosaltres, que no som tan tocades ni posades, simplement és un ingredient d’origen natural, de color d’or, dolç i que combina gairebé amb tot. La cuina moderna i fusionada actual l’ha rescatada de la solitud dels esmorzars i les postres per introduir-la també als primers plats i, fins i tot, als plats principals.

La mel és un dels aliments naturals més dolços i antics de què es té constància i, si es conserva en les condicions adequades, roman inalterable, ja que el pas del temps no n’altera el gust ni la composició. A banda de la conservació, té propietats antioxidants i, com gairebé tothom sap, és una bona aliada a l’hora de combatre els refredats i la tos. Qui no s’ha fet mai un got de llet calenta amb una o dues culleradetes de mel abans d’anar a dormir per suavitzar la gola?

A la Garrotxa hi ha mels de producció pròpia. La mel Picot i la mel La Calma són els primers exemples que va haver-hi a la comarca. Són fetes, principalment, de mel de flors de la zona, coneguda altrament com a varietat milflors, tot i que també produeixen d’altres varietats, com mel de til·ler, de bruc, d’acàcia o d’arboç. La diferència entre les dues gammes de producte és que la primera és d’elaboració convencional i la segona compta amb certificació ecològica. Es produeixen en una explotació ubicada dins el Parc Natural i s’envasen a l’obrador que tenen a Batet. Les podeu trobar a botigues especialitzades com Can Batet, Sanum o la Cooperativa del Camp d’Olot, entre altres.

A Joanetes hi trobem una petita explotació de format familiar anomenada la Cabanya de la Clapera, on s’elabora la Mel Puigsacalm. És de la varietat mil flors i la treballen en lots molt reduïts, ja que només produeixen a la primavera i a l’estiu. La podeu trobar bàsicament a fires artesanals i en petits esdeveniments de la comarca i dels voltants.

Voleu saber una curiositat sobre la mel? La llegenda explica que, quan Alexandre el Gran va morir, el sarcòfag que contenia les seves despulles va ser omplert de mel per tal de preservar-ne el cadàver gràcies a les seves propietats conservants i antibacterianes.

Melmelades amb responsabilitat social

La melmelada és un preparat de fruita trossejada o triturada que es posa a coure juntament amb una bona quantitat de sucre. Podríem dir que va néixer de manera accidental (com molts dels grans descobriments d’aquest món!) i arran d’aquest “error” es va establir com a mètode per conservar els excedents de fruita de cada estació. Aquest sistema de conservació fa que puguem gaudir de fruita natural fora de temporada!

Com que les melmelades porten una quantitat elevada de sucre és important no abusar-ne, però estigueu tranquils que sempre se’n pot menjar, amb seny. En la mateixa línia, val la pena mirar que els sucres siguin d’origen natural, com ara el sucre de canya, per tal que siguin més saludables.

Possiblement, aquest és un dels motius pels quals la melmelada és un producte que està gairebé reservat als esmorzars i a les postres, tot i que també té alguns usos més específics en plats principals. Per exemple, la melmelada combina molt bé amb formatges fregits com el camembert o brie i també és ideal per donar un toc diferent a un producte amb un gust tan peculiar com el foie.

No cal dir que les melmelades garrotxines per excel·lència són les que fan a La Fageda. Les elaboren de manera completament artesanal, com feien les nostres àvies, però més a l’engròs. Els trossets de fruita madura fan xup-xup lentament al foc i es barregen amb el sucre de canya fins a obtenir la textura i el sabor desitjats. Podríem dir que el resultat final és pràcticament com si les haguéssim fet casa, perquè només s’utilitzen ingredients 100% naturals i no tenen ni conservants ni colorants. N’hi ha de 7 gustos diferents, des dels més tradicionals, com les de maduixa o de préssec, fins a d’altres una mica més innovadors, com la de tomata o de figues. Encara no les heu tastat? Podeu trobar-les a la majoria de supermercats i botigues d’alimentació general.

Per acabar, us expliquem una curiositat que relaciona els dos productes: sabíeu que abans que arribés el sucre de canya al continent europeu els grecs i els romans feien la melmelada amb mel? En aquest cas la mel tenia una doble funció: d’una banda, endolcia la mescla de fruita i de l’altra, actuava com a conservant.

Si aquest article us ha obert la gana, teniu l’oportunitat de venir a degustar les mels i les melmelades més primaverals a través de les visites guiades que ofereixen a la Fageda o visitant algun dels restaurants de cuina volcànica que ho peten a la comarca! Bon profit!