ADRINOC és una entitat sense ànim de lucre i un dels onze Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya, que té per objectiu promoure el desenvolupament sostenible dels municipis rurals del seu àmbit d’actuació, entre ells la comarca de la Garrotxa. Està formada per representants dels principals agents públics i privats del territori i aplica la metodologia LEADER, un model europeu de desenvolupament local basat en la participació, la cooperació publico privada, la innovació i la presa de decisions des del territori. La seva estratègia s’articula al voltant de tres eixos: afavorir el relleu generacional, millorar la qualitat de vida de la població local i donar suport a la preservació i l’adaptació del territori al canvi climàtic.
Durant el període 2023-2027, els onze GAL catalans actuen en 571 municipis, que representen el 74,51 % del territori català i el 10 % de la població. A més de gestionar els ajuts LEADER per a inversions i el Tiquet Rural per a l’emprenedoria, cooperen a través de diferents projectes per donar resposta a reptes compartits del món rural.

La cooperació territorial com a eina d’adaptació climàtica

Un exemple d’aquests projectes és el LIFE eCOadapt50, un projecte europeu de vuit anys de durada coordinat per la Diputació de Barcelona i amb 24 entitats sòcies. Té per objectiu desenvolupar accions d’adaptació al canvi climàtic dels sectors agroramader, forestal, pesquer i turístic. ADRINOC hi participa com a entitat sòcia, coordina els espais de treball del seu territori, els Living Labs -ecosistemes per co-crear, provar i validar actuacions- , i gestiona la inversió destinada a les accions seleccionades.

Aquestes actuacions es defineixen entre els agents locals, combinant el coneixement científic i l’experiència del territori. Una de les primeres accions va ser un estudi elaborat pel CREAF que va permetre cartografiar els serveis ecosistèmics forestals, estudiar-ne l’evolució i identificar àrees prioritàries segons la vulnerabilitat, el valor ecosistèmic, l’accessibilitat o la maduresa forestal. Aquesta diagnosi permet orientar la gestió cap a les zones on és més necessària.

En l’àmbit agroramader, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s’està desenvolupant una actuació per fomentar i millorar els prats permanents. S’hi avaluen diferents espècies herbàcies i la sembra directa per recuperar prats degradats. Aquestes pràctiques augmenten la matèria orgànica i la capacitat del sòl per retenir aigua i nutrients, conservar la biodiversitat i fer les pastures més resistents a la sequera i a l’augment de les temperatures.

En l’àmbit agroforestal, s’impulsen actuacions de gestió forestal, recuperació d’espais oberts i ramaderia extensiva. A Lladó, amb L’Espigall, s’han aplicat models de gestió per afavorir la pastura i la producció d’aglans. A Sant Miquel de Campmajor, amb l’Ajuntament i l’Associació Sèlvans, s’han recuperat feixes i pastures, s’ha millorat la resistència del bosc i es treballa per conservar varietats tradicionals d’olivera. A l’Alta Garrotxa, amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i la Fundació Pau Costa, es vol reforçar el mosaic agroforestal recuperant espais oberts i facilitant-hi la pastura.

Aquestes actuacions redueixen el combustible vegetal, milloren la resistència dels boscos davant la sequera i els incendis i reforcen la biodiversitat, la protecció del sòl, la producció d’aliments i el patrimoni agrari. La ramaderia extensiva hi té un paper clau: els ramats aprofiten recursos locals, mantenen espais oberts i sostenen activitat econòmica. Aquests serveis, però, depenen d’explotacions viables i de persones disposades a continuar-les.

El relleu generacional, clau per a la continuïtat del territori

Per això, l’adaptació al canvi climàtic també està vinculada al relleu generacional. ADRINOC lidera el projecte de cooperació Relleu Agrari 2023-2027, en el qual participen nou GAL catalans i el GAL francès PETR Ariège. El projecte acompanya les persones implicades en la transmissió i continuïtat de les explotacions i crea eines que facilitin la incorporació d’una nova generació agrària, amb models que assegurin la producció d’aliments de proximitat, saludables i de qualitat. Relleu Agrari promou l’intercanvi de coneixement, l’arrelament i la sensibilització sobre el món rural, posant les persones al centre.

Sense relleu no només es perd una explotació: també es perden coneixement, gestió del paisatge i capacitat de mantenir conreus, pastures i ramats. Preservar els serveis ecosistèmics significa combinar gestió forestal, ramaderia, recerca, participació local i relleu generacional.

La cooperació permet connectar totes aquestes peces i avançar cap a un territori viu, productiu i més resilient.

Segueix el cicle d’articles #ambdelit!

Descobreix els articles relacionats amb el cicle de xerrades