Recuperació de prats de dall a partir de la recol·lecció de llavor i la sembra de nous prats amb elevada biodiversitat

Els prats de dall conformen uns hàbitats amb un elevat interès farratger i de biodiversitat, que estan catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari (Directiva 92/43/CEE). Per diferents causes en els darrers decennis d’anys hi ha hagut una pèrdua progressiva i generalitzada d’aquests prats. Per revertir aquesta situació des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es porta a terme un projecte que consta de la recollida de llavor en prats de dall amb bones condicions de biodiversitat i la posterior sembra de nous prats amb la llavor recol·lectada. Perquè els cultius d’avui son el paisatge de demà.

Característiques dels prats de dall

Són prats densos d’herba alta amb una elevada diversitat de plantes perennes. Es fan en sòls profunds, fèrtils i humits, ja sigui pel clima plujós o perquè es reguen. No són prats naturals, han estat creats i mantinguts per l’activitat humana. Es formen a partir d’antics prats de pastura o camps en un procés llarg de transformació que sol trigar dècades. A diferència dels conreus o prats sembrats, s’han mig naturalitzat i les espècies que s’hi troben surten espontàniament.
Els prats de dall estan estretament vinculats a la presència d’una activitat ramadera extensiva, especialment de vaques de carn i ovelles. Aquests prats, juntament amb altres fonts de producció de farratge com els cultius i els prats sembrats, completen l’alimentació d’aquests remugants. Per això, el manteniment d’aquests hàbitats està subjecte a la presència d’una activitat agrària i ramadera activa, viable i rendible econòmicament.

Maneig i usos

El manteniment de les característiques i composició d’espècies dels prats de dall està vinculat a fer com a mínim un aprofitament anual dallant, ja que aquesta és una forma de selecció d’algunes espècies que hi estan adaptades. El dall es fa normalment en el primer aprofitament, el més productiu, que permet recollir i guardar aliment per al bestiar per a l’hivern vinent. Quan es fa més d’un aprofitament a l’any, algun es pot fer amb el pasturatge del bestiar, en aquest cas, cal que el període d’aprofitament sigui reduït i limitat al temps en què hi ha disponibilitat d’herba.
Els prats de dall tenen un elevat potencial productiu que en general oscil·la entre 4.000 i 8.000 kg de matèria seca d’herba per hectàrea amb la suma de tots els aprofitaments que es fan en un any. La qualitat farratgera també és molt variable i depèn essencialment de les espècies que componen la pastura i del moment en què es fa l’aprofitament. La qualitat es relaciona amb el valor nutritiu del farratge i, per tant, amb la capacitat d’alimentar el bestiar. Les famílies botàniques que tenen més interès des d’un punt de vista farratger són les gramínies i les lleguminoses, tot i que hi ha espècies d’altres famílies que també presenten bons índexs de qualitat farratgera.
L’elevada productivitat d’aquests prats requereix fertilitzar-los per evitar un empobriment progressiu del sòl. Tenint en compte que estan vinculats a explotacions ramaderes, és habitual que aquestes explotacions disposin d’adobs orgànics. Una bona estratègia de fertilització consisteix en l’aplicació de fems durant l’hivern amb una dosi adaptada a la productivitat de la pastura, al tipus de sòl i a la composició d’espècies del prat.
Un prat de dall es compon de moltes espècies d’herba que corresponen a famílies diverses. Aquest aspecte, a més de donar un elevat interès de conservació relacionat amb aquesta diversitat, té altres vinculacions d’interès agronòmic. Destaca el fet que diferents espècies tenen unes necessitats nutritives que es complementen i permeten fer un aprofitament més homogeni dels nutrients disponibles en el sòl. Una diversitat d’espècies elevada també confereix una major capacitat d’adaptació del prat a les diferents condicions climatològiques.

Interès

A causa de la seva disminució general a Europa, es van incloure com a Hàbitats d’Interès Comunitari en la Directiva 92/43/CEE, i per això s’han de mantenir sobretot dins els espais protegits de la xarxa Natura 2000. Es distingeixen dos grans hàbitats de prat de dall, que es diferencien sobretot per la seva composició de plantes. Un es fa a les zones de terra baixa i muntanya mitjana. L’altre està limitat a zones més o menys altes de les valls pirinenques.
Tenen interès per a la biodiversitat, el paisatge i la ramaderia. La seva diversitat de flora i fauna és més gran com més antic i més gestionat de manera tradicional és el prat de dall. En molts llocs, han servit de refugi a espècies que vivien en hàbitats naturals ja desapareguts. Pel que fa al paisatge, són un element important dels anomenats mosaics agroforestals (barreja de prats, camps i boscos) de les valls de la Catalunya humida, molt apreciats estèticament.

Els bons prats de dall tenen una elevada diversitat d’espècies d’herbes, en general més de 30 i sovint entre 50 i 60 en cada parcel·la. Les gramínies hi tenen sempre un paper important, en especial als prats de llocs baixos, però mai no dominen del tot el prat. S’hi fan moltes altres herbes, sovint de flors vistoses.
Són importants sobretot per als invertebrats (papallones, escarabats, abelles, borinots…) que hi tenen moltes espècies per alimentar-se gràcies a la diversitat de plantes que s’hi troben. La fauna del sòl, subterrània, és també rica. A més, serveixen com a lloc d’alimentació de molts animals que hi van des d’altres hàbitats del voltant com els ocells per caçar-hi insectes. Els marges dels prats, que solen tenir fileres d’arbres o murs de pedra seca, serveixen de refugi a la fauna.

Regressió

El manteniment dels prats de dall és laboriós, demana que es repeteixin cada any uns treballs: dallar l’herba, adobar, deixar pasturar el bestiar en períodes curts, regar si la zona no és humida… Eren importants quan la vida a pagès era autosuficient, perquè l’herba dallada mantenia el bestiar a l’hivern. Però, amb els canvis socioeconòmics del darrer segle, s’han fet menys necessaris i molts s’han abandonat (a la muntanya) o bé s’han transformat en camps (a les valls i a la terra baixa).
Des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es porten a terme diversos seguiments en prats ubicats a l’espai protegit, entre els quals destaca l’avaluació de la diversitat d’espècies herbàcies. Per a aquesta avaluació, des de fa uns anys s’utilitza la metodologia del transsecte que es va adaptar d’un model utilitzat a Alemanya i França i que permet classificar el prat de manera senzilla i relativament ràpida. En aquests seguiments, s’ha confirmat la baixa presència de prats de dall amb una elevada diversitat d’espècies i bones condicions de conservació.

Projecte de recuperació

En aquest context de regressió de prats de dall ben conservats, des del Parc Natural s’ha plantejat un projecte innovador dirigit a afavorir-ne la recuperació. El projecte consisteix en la recollida de llavor, de manera esglaonada en el moment de maduració de les plantes, en prats de dall amb una elevada diversitat d’espècies; a continuació es fa la posterior selecció i tractament de la llavor; i finalment es porta a terme la sembra en noves parcel·les amb l’objectiu d’obtenir prats amb unes bones condicions de biodiversitat a curt i mitjà termini. Aquest projecte es va iniciar l’any 2018 i s’ha anat repetint cada any fins a l’actualitat.
Les parcel·les sembrades són, normalment, pertanyents a explotacions de la zona, ja sigui de dins o de l’entorn proper al Parc Natural. A partir del moment de la sembra es fa un seguiment del prat i un acompanyament a l’explotació que consisteix en marcar unes pautes de maneig, amb recomanacions de fertilització, fomentades a partir dels resultats d’una analítica de sòl, i d’aprofitament de la pastura, totes elles dirigides a aconseguir unes bones condicions dels nous prats de dall.

Descobreix els articles relacionats amb el cicle de xerrades