La ramaderia extensiva no només produeix aliments, sinó que també contribueix a gestionar els boscos, reduir el risc d’incendis i mantenir viu el paisatge. En aquesta línia, el projecte Ramats de Foc, impulsat per la Fundació Pau Costa, dona suport als ramaders i ramaderes que treballen en extensiu contribuint activament a la gestió del risc d’incendi forestal.

A la Garrotxa, gràcies a diverses iniciatives que s’han dut a terme al territori, aquesta vinculació s’ha volgut portar un pas més enllà. Així, s’ha promogut diverses activitats, que han connectat d’explotacions adherides al projecte amb el consum de proximitat dels seus productes.

Pasturar per gestionar el risc d’incendis

Els incendis forestals formen part dels ecosistemes mediterranis, però l’abandonament rural, la reducció de la ramaderia extensiva i l’acumulació de vegetació han afavorit paisatges cada vegada més homogenis i vulnerables. En un context de canvi climàtic, amb sequeres més intenses i períodes de risc més llargs, limitar-nos a apagar el foc no és suficient: també cal gestionar el territori abans que arribi l’incendi.

En aquest escenari, els ramats poden tenir un paper estratègic. Quan ovelles, cabres, vaques o èquids pasturen el sotabosc, consumeixen vegetació i en modifiquen l’estructura. Això no evita tots els incendis, però pot reduir la quantitat i la continuïtat del combustible disponible i contribuir a disminuir la intensitat i la velocitat de propagació del foc. Si la pastura es concentra en zones seleccionades prèviament, també ajuda a mantenir espais on els equips d’extinció poden treballar amb més seguretat i eficàcia.

Aquesta és la base de Ramats de Foc, una iniciativa impulsada per la Fundació Pau Costa que promou la pastura en zones estratègiques per a la gestió del risc d’incendis. Aquestes àrees són definides amb criteris tècnics per Bombers de la Generalitat i altres agents especialitzats amb l’objectiu de reduir el potencial dels incendis forestals i crear espais d’oportunitat on els serveis d’extinció podran fer maniobres de control.

Portar els animals a zones forestals, però, sovint implica més hores de feina, desplaçaments i la instal·lació de tancats o punts d’aigua. Aquest sobreesforç recau principalment en els ramaders i ramaderes. Per això, Ramats de Foc treballa perquè aquest servei a la societat sigui reconegut i tingui també un retorn econòmic i social.

Un segell que connecta el territori amb el consum

El distintiu Ramats de Foc identifica i posa en valor els productes d’explotacions que contribueixen a mantenir zones estratègiques per a la gestió del risc d’incendis. Així, els consumidors poden reconèixer-los fàcilment i conèixer el valor que hi ha darrere de la seva producció.

Carn, llet, formatges i altres productes expliquen una història que va més enllà de l’aliment: darrere de cada producte hi ha activitat econòmica rural, coneixement ramader i gestió del paisatge. D’aquesta manera, el segell o distintiu connecta ramaders, establiments i consumidors, i converteix

una decisió quotidiana —què comprem o què mengem— en una manera de donar continuïtat a aquesta feina.

A la Garrotxa, Ramats de Foc compta actualment amb vuit explotacions ramaderes i nou establiments adherits. Es poden trobar tots a ramatsdefoc.org.

Un exemple de com aquesta xarxa pot generar noves oportunitats és la col·laboració amb Pibernat Alimentària, empresa d’Olot amb la qual s’ha elaborat el primer melós de xai de Ramats de Foc. Feta amb carn procedent de ramats que pasturen en zones estratègiques, obre una nova via de comercialització i apropa als consumidors la tasca que hi ha darrere del segell. La iniciativa neix, a més, amb la voluntat de crear nous productes i oferir oportunitats a altres ramaders de la xarxa.

Aquesta connexió amb el territori es va fer encara més visible amb Ramats de Foc a Taula, una iniciativa gastronòmica estrenada el juny de 2025. La campanya va comptar amb quinze restaurants de la Garrotxa i comarques properes, que van incorporar plats elaborats amb productes de tretze ramaders i ramaderes vinculats al projecte.

D’aquesta manera e els consumidors van prendre consciència de la història que hi ha darrera de cada aliment. Quan un ramat pastura en una zona forestal
estratègica, no només produeix carn o làctics: també manté espais oberts, redueix biomassa vegetal i contribueix a conservar un paisatge divers i més resilient davant dels incendis.

En aquest context, els restaurants actuen com a pont entre qui gestiona el territori i qui consumeix. Donen visibilitat als productors, traslladen aquest relat al plat i obren nous canals de comercialització per als ramaders.

La iniciativa vol recordar que el valor d’un aliment no depèn només del producte final, sinó també dels beneficis ambientals i socials associats a la seva producció.

Una responsabilitat compartida

Ramats de Foc mostra que la gestió del risc d’incendis no depèn d’una única mesura. Cal combinar planificació forestal, prevenció, extinció, pagesia activa i consum responsable. Administracions, propietaris forestals, establiments i consumidors també han de formar part d’aquesta xarxa.
A la Garrotxa, aquesta aliança té tot el sentit. Cada ramat que continua pasturant, cada establiment que aposta pels seus productes i cada persona que els consumeix contribueixen a mantenir un territori més viu, divers i resilient.

Descobreix els articles relacionats amb el cicle de xerrades