Però aquests serveis no estan garantits. El canvi climàtic, les sequeres cada cop més freqüents i la transformació dels boscos plantegen nous reptes per a la seva conservació. Amb l’objectiu d’entendre millor aquesta situació i orientar futures actuacions, el CREAF ha elaborat un estudi en el marc del projecte LIFE eCOadapt50 sobre l’estat, l’evolució i la vulnerabilitat dels boscos de l’espai ADRINOC.

Què ens expliquen els boscos?

L’estudi ha combinat diferents eines d’anàlisi per conèixer tant la situació actual com els canvis experimentats durant les darreres dècades. A partir de cartografies dels serveis ecosistèmics, dades dels Inventaris Forestals Nacionals, registres de decaïment forestal i models de vulnerabilitat climàtica, s’ha pogut obtenir una visió global de l’estat dels boscos i de la seva capacitat de respondre als reptes futurs.

Els resultats confirmen que aquest territori constitueix un dels grans punts calents de serveis ecosistèmics de Catalunya. Els seus boscos tenen una elevada capacitat per regular el cicle de l’aigua, capturar carboni, preservar la fertilitat del sòl i conservar la biodiversitat.

Tanmateix, l’anàlisi també mostra una tendència preocupant. Entre els anys 1990 i 2014 s’observa una disminució progressiva d’alguns d’aquests serveis, especialment de la capacitat d’embornal de carboni, de l’aigua disponible i del control de l’erosió. Paral·lelament, els boscos han anat evolucionant cap a masses més denses i amb arbres de dimensions més grans, mentre algunes espècies perden protagonisme en la regeneració natural.

Boscos més vulnerables davant un clima canviant

L’estudi també posa de manifest un augment dels episodis de decaïment forestal. Entre el 2012 i el 2023 es van registrar afectacions en prop d’una cinquena part de la superfície forestal de l’espai ADRINOC, amb una incidència especialment destacada en alzinars, rouredes, suredes i fagedes.

Pel que fa a la sequera, la vulnerabilitat varia segons les espècies i la intensitat dels episodis. Tot i que gran part del territori mostra una resposta relativament bona davant sequeres moderades, la situació es complica en escenaris més extrems. El faig i els roures apareixen com les espècies més sensibles, mentre que la surera i el pi blanc presenten una major capacitat d’adaptació.

Els resultats també indiquen que l’alzina podria ser una de les espècies amb millors perspectives de futur en una gran part del territori, mentre que el faig podria veure reduïdes les seves àrees favorables a causa de les noves condicions climàtiques.

Gestionar avui per preservar demà

Davant d’aquest escenari, l’estudi destaca la importància d’adaptar la gestió forestal a les característiques de cada bosc. Les actuacions prioritàries passen per reduir la vulnerabilitat davant les sequeres i els incendis, fomentar estructures forestals més resilients, afavorir la diversitat d’espècies i potenciar la regeneració natural.

Per definir aquestes prioritats, la recerca no s’ha basat només en dades científiques. La informació obtinguda s’ha complementat amb cartografies de prevenció d’incendis i amb la participació d’administracions, propietaris, entitats ambientals i personal tècnic del territori. Aquesta visió compartida ha permès identificar les zones on la gestió forestal pot generar majors beneficis ambientals i socials.

L’estudi conclou que els boscos continuen sent una peça clau per al benestar del territori, però també que necessiten una gestió adaptativa per mantenir els serveis ecosistèmics que proporcionen. Entendre com evolucionen, quines espècies són més vulnerables i on cal actuar és un pas imprescindible per construir uns boscos més resilients i preparats per afrontar els reptes del futur.