Amants de l’embotit no us podeu perdre la història de la llonganissa d’Embotits Vilanova

Passejar pels carrers de Tortellà és sinònim de calma i tranquil·litat. Però si busques ambient, el trobaràs a Embotits Vilanova, una petita carnisseria de poble d’aquelles que, en entrar-hi, t’acompanya el timbre inconfusible que anuncia la teva arribada. Immediatament, t’envoltes de l’atmosfera aromàtica característica que t’indica que has entrat en una carnisseria. Immerses en l’encant de les autèntiques carnisseries de barri, amb les seves rajoles blanques quadrades a les parets i l’emblemàtica decoració d’embotits penjats. El color de la carn, exposada amb elegància darrere del clàssic aparador transparent mig esfèric, delata la qualitat dels productes. I llavors, amb un somriure amable, darrere del taulell i amb una bata blanca, et saluden amb un “Bon dia, com estàs?”. Aquest simple gest et fa reviure la sensació que, avui dia, és gairebé un luxe: humanitzar l’experiència de la compra.

Els embotits Vilanova una tradició familiar

La Raquel Vilanova, tercera generació d’Embotits Vilanova ens va rebre, sabia que la visitàvem per conèixer el seu producte estrella, la llonganissa. “Hauríem de posar un mapamundi a la paret i marcar amb una xinxeta d’on ve la gent a buscar la llonganissa”- ens diu.

Resulta que la llonganissa d’Embotits Vilanova és famosa arreu i segurament té relació amb el vincle ben singular que es va crear entre el fundador del negoci familiar, Esteve Vilanova, i Joan Duran, un reconegut xef de la Jonquera, fundador de l’actual Duran Hotel i Restaurant de Figueres i considerat “El mejor cocinero de España” el 1975.

Per conèixer aquesta història la Raquel ens va dir que havíem de conèixer a la seva àvia. Ens va fer entrar a la botiga i passar al darrere, en una saleta entre la botiga i l’oficina que havia sigut un menjador anys anteriors. La Juanita prenia un cafè amb torrons de nous que encara guardava de Nadal:

“Un dia, Joan Duran, el xef, va anar a dinar a un restaurant de Tortellà i, en fer un tomb pel poble després del dinar, va descobrir les nostres llonganisses a la botiga. Va entrar i va voler provar-les de seguida. Allà va conèixer el meu marit, l’Esteve Vilanova, i des del moment que va tastar la llonganissa, va néixer una amistat, que va durar fins als seus últims dies.
En Joan Duran demanava amb regularitat aquella llonganissa. De fet, us ho creieu que anava pel món amb una llonganissa nostra dins de la seva americana? Era un home molt carismàtic. Recordo que moltes vegades es quedava a dinar aquí a casa i, abans de posar-li la carn al plat, havíem d’escalfar-li el plat.

Un dia, en Joan li va dir al meu home que havia de fer unes llonganisses de la mida de la meva alçada. Les vam fer i resulta que, van acabar en mans del Rei. En Joan, de tant en tant, cuinava per la família reial i els portava les nostres llonganisses. En Joan ens va donar molta empenta, i actualment la nostra llonganissa es troba en restaurants molt ben considerats arreu del país.“

El secret per a la millor llonganissa

Quan vam preguntar a la Juanita pel secret de la llonganissa, ens va dir que el veritable secret és fer-la ben feta: carn de qualitat, sal, pebre i res més. Després va afegir que era imprescindible un bon assecador i un temps de curació d’entre dos mesos i mig a tres. En Pere, el seu fill, hi va posar cullerada i ens va explicar que l’assecament ha de ser uniforme, de dins cap a fora. Si l’assecament es produeix per l’acció del vent des de l’exterior cap a l’interior, la humitat no s’elimina correctament, i la llonganissa pot acabar amb un sabor àcid. I va continuar, tot i que no es pot controlar la temperatura en un assecador natural, sí que es pot regular el flux d’aire, obrint i tancant finestres. Un problema que veiem avui en dia és que molts embotits no reben prou temps de curació, i per tant no arriben al seu punt òptim de maduració; molts d’ells es queden a mig fer. La Raquel, neta de la Juanita i filla d’en Pere, es va afegir a la conversa que la situació geogràfica de la zona segurament juga un paper important, ja que la llonganissa té un gust únic que no es troba en altres llocs.

Només en llocs tant genuïns com Embotits Vilanova trobem aquestes històries. En Pere Vilanova, mestre artesà alimentari certificat per la Generalitat de Catalunya, continua amb el llegat familiar, conservant la petita i històrica botiga, alhora que construeix un futur amb coherència, apostant per una gamma de productes tradicionals, però amb l’ús d’eines de control i gestió modernes. És ell qui ens va portar a veure l’ampliació del negoci, situat a pocs metres de la botiga. Ens va explicar que el seu pare tenia un esperit emprenedor i, quan van començar a tancar molts escorxadors locals, va decidir aventurar-se a obrir el seu propi escorxador. Ara ell, continua oferint serveis als pagesos de la comarca des d’aquest lloc. “És petit i totalment vinculat amb el territori i amb els pagesos locals. Tot el que venem és carn de la zona”, ens va dir.

La tradició es barreja amb la innovació

La novetat més destacada és l’ampliació de la nau, que inclou obrador, cambres de curació i un assecador natural, tot funcionant amb energia verda. Quan vam entrar a la nau, ens va ensenyar les diverses màquines i el procés de transformació de la carn en les diferents elaboracions. La màquina preferida d’en Pere és una màquina que elimina l’excés de fongs de les llonganisses que s’ha causat per la humitat (segons la temperatura exterior és més abundant o menys). Recorda que abans, havia de netejar les llonganisses manualment una per una, però ara amb un somriure, ens va mostrar com aquesta màquina en netejava varies en només 30 segons.

Després, ens va portar a l’assecador natural, un espai envoltat de finestres on els diferents embotits reposaven per arribar al seu punt òptim de consum.
Abans d’acabar la visita, respirem una última vegada aquella aroma que ens captiva, transportant-nos immediatament a la idea d’un deliciós plat de pa amb tomàquet acompanyat d’embotits artesans. Saber que els fills, la Raquel i l’Enric, estan començant a ser peces clau del negoci, ens dona una petita certesa: Embotits Vilanova té la vista posada en el futur, compromès a continuar oferint als seus clients l’artesania, qualitat i proximitat que tant els distingeix.
Per cert, si mai teniu l’oportunitat de visitar Embotits Vilanova, a part de la Llonganissa, us recomanem provar altres embotits històrics com el Piumoc, un embotit ancestral que poques empreses elaboren avui en dia. També la bufa, similar a una botifarra, però rodona com una pilota i que s’elabora amb la bufeta. I no oblideu el Cap de Llom, el preferit d’en Pere, que sempre és una excel·lent opció.

Col·laboració amb Caram Caram.